El petit canvi d’en Jotacé

En Joan Carles coneix la nova cuidadora que s’ocupa del seu avi, la Katia; una noia russa amb qui s’entèn molt bé. Comencen a fer-se amics… ipotser alguna cosa més, però les coses es torcen precipitadament quan la mare del Joan Carles l’acomiada injustament.

Escudat en el pes de la tradició familiar, i a través de la influència de la seva mare, en Joan Carles no ho veu clar. Se sent malament pel que ha passat, pensa que tota la culpa és de la mare i que ell no podia haver fet res per evitar-ho.

L’aparició de la seva consciència li fa veure les coses des d’un altre punt de vista. Es qüestiona el que ha passat i s’imagina com hagués succeït la mateixa situació en el futur; en un país inventat; si tot fos qüesti. de lleis; i en un hipotètic últim dia de la terra.

A partir d’aquí, en Joan Carles pren consciència dels seus prejudicis racistes, de l’absurditat que representen i com de difícil és alliberar-se’n.